Deixem d'instal·lar carregadors V2C Trydan en obra nova. Punt. No és un «matís comercial», ni un titular per a generar clics: és la decisió d'una instal·ladora que s'ha fartat d'un producte amb fallades de camp repetides i, sobretot, d'un ecosistema de marca i SAT que preferix destruir la cara de l'instal·lador davant del client final abans d'assumir un vici de disseny.
Ho escrivim sense anestèsia. Qui compra un punt de recàrrega merix saber què hi ha darrere del màrqueting de «càrrega intel·ligent» i «tot integrat». Qui ja té un Trydan posat per A Todo Sol merix una altra certesa igual de dura: no vos abandonem. I qui fabrique o distribuïsca a Espanya hauria de llegir esto fins al final: tractar així el vostre propi canal i els clients finals no és un «malentés». És una forma de ser.
Tallem Trydan. No és opinable
Trydan entrava bé en catàleg: carregador domèstic, proteccions opcionals dins, app, càrrega dinàmica. Sobre el paper, encaixa. En camp, ens ha eixit car en temps, en reputació i en clients que se'n van perquè un tècnic de marca va sembrar dubtes falsos en el saló de sa casa.
No parlem d'una fallada aïllada. Parlem d'un patró:
- fallades que apareixen al voltant de l'any,
- proteccions integrades que salten sense un cortcircuit que ho explique,
- connectors i plaques que acaben carbonitzats,
- càrrega dinàmica que exigix perfil d'informàtic,
- app matussera per a compartir usuaris,
- dependència absurda del Wi‑Fi domèstic,
- i tècnics a domicili que li caguen la cara a l'instal·lador com a mètode de defensa.
Quan això es repetix, la decisió deixa de ser «valorar alternatives». Parem d'instal·lar Trydan en obra nova.
Les proteccions «integrades»: el reclam que es torna trampa
Trydan es ven molt amb el conte de portar proteccions dins del carregador. Sona còmode. En la pràctica, eixa «comoditat» s'ha convertit en una de les majors fonts d'incidències que hem vist en punts de recàrrega.
Hem tingut equips les proteccions internes de les quals salten de forma recurrent —a vegades cada una o dos càrregues— sense defecte d'escomesa que ho justifique. Hem substituït proteccions (de marques distintes) amb mà d'obra a càrrec nostre… i el problema ha tornat: dispars, calor, i en el pitjor dels casos quema de nou.
En diversos casos l'origen real no era «l'electricista». Era l'equip: soldadures/connectors de placa defectuosos, calor en punts de connexió, proteccions que no aguanten el cicle real. Ho hem vist amb els ulls i amb fotos en intervencions de garantia.
I tot i això, el relat que a vegades arriba al client des del SAT és el contrari: culpa de la instal·lació. Això no és un error de comunicació. És una estratègia barata per a no pagar el cost real del producte.
La pròpia documentació de V2C reconeix límits seriosos de les proteccions integrades i incompatibilitats en certs tipus de xarxa. Quan el màrqueting promet simplicitat i el manual s'ompli d'excepcions, el client paga la diferència en visites tècniques i l'instal·lador paga amb la seua reputació.
Connectors que cremen la placa: el mode de fallada que ja no es pot negar
Un dels escenaris més lletjos que hem documentat: l'equip falla, s'obri, i el que apareix no és un cable «mal apretat per l'instal·lador», sinó un borner / connector a pressió de la placa de potència —fase carbonitzada sobre PCB— degradat fins a cremar. En plaques antigues de Trydan, eixe connector no aguanta 22–32 A en règim continu. Després de ~1 any: calentament → carbonització → fallada → dispars / dany col·lateral en proteccions.
El dany tècnic és greu. El dany reputacional és pitjor. Perquè mentre nosaltres aportem evidència de fallada de component, el guió del SAT davant del client és un altre: «la instal·lació estava mal» i «per això es cremen proteccions i connectors».
Eixe guió és inacceptable. Si l'equip té un defecte, es diu. Si cal canviar placa o carregador en garantia, es canvia. El que no es fa —mai— és usar l'instal·lador com a fusible davant del amo de la casa.
I no és un invent nostre: el mateix mode de fallada està documentat en fòrums públics (Forocoches, Telegram V2C Trydan, Club Tesla) amb fotos idèntiques a les nostres. Qui diga que «no coneix el problema» o que és «culpa de l'instal·lador» menteix o mira cap a un altre costat.
Quatre casos. El mateix guió. Pocavergonya total
Això no és una bronca abstracta amb «el fabricant». És el que hem viscut, per escrit i en domicili, amb el canal oficial de V2C a Espanya (Saltoki, distribuïdor exclusiu) i el seu SAT a domicili. Quatre episodis. El mateix mètode: l'equip falla, el tècnic arriba, i la culpa es desplaça a l'instal·lador davant del client final.
Cas 1 — Restaurant a Beniparrell
El SAT va qüestionar davant del client una instal·lació correcta —inclòs el relat del «cable de 6 mm²» en un tram curt— quan l'origen real no era eixe. Saltoki va acabar reembossant. Als pocs dies, el client va decidir ampliar la seua fotovoltaica amb una altra empresa. Això són de l'orde de ~12.000 € de facturació perduda per a A Todo Sol. No és teoria: és el cost directe de manar un SAT a sembrar dubtes falsos davant del client. Ens van llevar la cara… i ens van llevar el treball següent.
Cas 2 — Torrevieja
Es va atribuir a «fallada d'instal·lació» el cremat de proteccions. Eixe mode de fallada dels Trydan és conegut en camp i en fòrums. Nosaltres mateixos hem substituït proteccions (Chint → Toscano) amb mà d'obra a càrrec nostre… i han tornat a fallar. No és un «detall d'instal·lador»: és un punt dèbil de l'equip. Tot i això, el relat al client va ser el de sempre: la instal·lació. Mentida per omissió, com a mínim.
Cas 3 — Client industrial (València)
Avís de SAT. El part reconeix escomesa calenta i salt de proteccions, i conclou canvi de bloc de proteccions en garantia. Tot i això, davant del client s'insistix que l'escomesa era de 6 mm². En eixa instal·lació el cable de potència del punt de recàrrega era de 10 mm² 1000 V, correctament instal·lat. Dir-li-ho al client com si l'instal·lador haguera posat de menys no és un «malentés»: és informació falsa. I ocorre davant d'un client industrial amb el qual teníem un pressupost gran damunt de la taula.
Ho vam advertir per escrit abans d'eixa visita: que el tècnic no tornara a atribuir la fallada a la instal·lació. Malgrat l'advertència, el guió es va repetir. Això ja no és matusseria: és menyspreu deliberat al canal.
Cas 4 — Un altre Trydan en domicili: el borner cremat… i l'intent d'anul·lar la garantia
Equip sense proteccions d'origen; proteccions i PE muntades per A Todo Sol en el rail previst. El cremat no és l'escomesa, ni la «coca», ni la fitxa de PE: és una altra vegada el connector de placa, el mateix mode de fallada que en fòrums i en els nostres altres casos.
La resposta comercial, després de les disculpes pel cable de 6 mm² del cas anterior, va ser de manual de pocavergonya: admetre el reemplaçament «de forma excepcional»… i afirmar a la vegada que, per haver integrat a posteriori el bloc de proteccions, «la garantia de l'equip ja quedaria automàticament anul·lada».
Això no resistix ni el propi catàleg de V2C. El fabricant publica que Trydan «inclou l'opció d'afegir proteccions elèctriques dins del carregador», el manual contempla configuració amb o sense proteccions, i la FAQ admet proteccions dins o fora. Inventar després del sinistre que usar el rail DIN de fàbrica «anul·la la garantia» no és suport: és frau de relat per a no assumir el producte.
I a més, en conversa amb la responsable comercial del canal, després de demanar disculpes «si havia tornat a passar una tercera ocasió», el gir: «potser cal revisar quan la tercera vegada que passa és el mateix error de nou». Traducció: a la tercera, la sospita torna a l'instal·lador. Com si el patró fóra el nostre treball i no el borner de la seua placa. Això és insultar la intel·ligència de qui vos compra.
Quatre vegades. El mateix guió. El SAT es blinda tirant la culpa a l'instal·lador. El canal demana que acceptem la «confusió» o el «malentés del client». No. No és confusió. És un mètode.
Una empresa espanyola tan pròxima… cagant-li la cara als seus
V2C no és un fabricant xinés opac a dotze husos horaris. És una marca espanyola. El seu distribuïdor exclusiu opera ací, parla el nostre idioma, factura a instal·ladors espanyols i mana SAT a domicilis espanyols. Precisament per això és imperdonable.
Perquè l'instal·lador no és un tercer qualsevol: és el client del canal. És qui compra el Trydan a ~580 € de canal, qui el munta, qui respon el dissabte quan el cotxe no carrega, qui posa la cara davant del amo de la casa. En el nostre cas, a més, amb un volum seriós de compres a eixe distribuïdor al llarg d'anys.
Què fa eixe ecosistema quan el producte falla? En lloc d'assumir el vici de disseny (borner a pressió / placa / proteccions que no aguanten), destruïx la confiança entre el client final i l'instal·lador. Menteix o negligència tècnica sobre seccions de cable. Suggerix manipulació. Intenta anul·lar garanties amb lectures inventades del propi manual del fabricant. I quan l'instal·lador documenta el patró —fotos, fòrums, quatre casos propis—, encara es permet sembrar el dubte que «a la tercera cal revisar»… al que munta.
Això no és postvenda. És usar el canal com a fusible humà per a tapar un producte que es ven com «tot integrat» i es comporta com un problema recurrent. I és la forma més ràpida que una marca espanyola es creme sola.
La càrrega dinàmica: un mal de cap (quasi) informàtic
La càrrega dinàmica —ajustar la intensitat del cotxe per a no tirar l'ICP / no superar la potència contractada, o per a aprofitar excedents solars— és, en teoria, la joia del producte. En la pràctica, per a molts clients és un infern de configuració.
No basta amb «instal·lar i llest». Cal triar mesurador, esquema, pinces, IP, protocols, firmware, app… La pròpia web de suport de V2C publica una llista llarga de codis d'error de comunicació (timeouts, Wi‑Fi caigut, pinça no detectada, Shelly no trobat, Modbus que no respon…). Quan el fabricant necessita una enciclopèdia d'errors només perquè el cotxe carregue «en dinàmic», el missatge és clar: el client acaba havent de ser quasi informàtic per a tocar paràmetres que mai no hauria de tocar.
En fòrums d'usuaris (per exemple, fils llargs en Club Tesla) es repetix el mateix fastic: desconnexions Wi‑Fi, actualitzacions que empitjoren, càrrega dinàmica que cal desactivar per a poder carregar, sensació d'estar barallant-se més amb el programari que amb el cotxe. No citem això com a xafardeig: ho citem perquè coincidix amb el que veem en visites reals.
Canvia la contrasenya del Wi‑Fi… i cau la càrrega dinàmica
En moltes instal·lacions la càrrega dinàmica depén que el carregador i l'inversor (o el mesurador Wi‑Fi) parlen per la xarxa domèstica. Què passa quan el client canvia el router, la clau Wi‑Fi o passa a una altra tecnologia (Starlink, mesh, VLAN d'invitats…)? En massa casos, el carregador perd la capacitat de càrrega dinàmica fins que algú torna a emparellar, reconfigurar IPs o «fer màgia» en l'app.
Un punt de recàrrega no hauria de quedar coix perquè algú va canviar la contrasenya del Wi‑Fi de casa. Això no és resiliència: és fragilitat disfressada de connectivitat.
L'app i compartir usuaris: experiència horrorosa
Compartir el carregador amb parella, fills o empleats hauria de ser trivial. Amb l'ecosistema V2C Cloud, en la pràctica és un procés tosc: comptes, invitacions, codis, requisits de registre… Clients que només volen «que carregue el cotxe» acaben enredats en un flux de permisos que sembla dissenyat per a i per a gent que viu dins d'una app, no per a una família normal.
Si el hardware ja demana paciència, la capa d'usuari no pot ser un altre mur. Ací ho és.
La pinça amperimètrica: no bidireccional (i els quadres no són de joguet)
La pinça que es subministra en molts kits no és bidireccional. En instal·lacions amb fotovoltaica això no és un detall menor: sovint obliga a muntar dues pinces (o esquemes més rebuscats) per a mesurar bé consum i injecció / excedents.
El problema s'agreuja en quadres reals d'habitatge: estrets, saturats, amb poc marge mecànic. Ficar dues pinces on a penes n'hi cap una no és «instal·lació professional elegant»: és barallar-se contra el producte en un espai que el màrqueting mai no ensenya en les fotos de catàleg.
De nou, la documentació oficial està plena d'avisos sobre col·locació de pinces, canals, esquemes monofàsics/trifàsics i errors del tipus «pinça no connectada». Traducció per al client: si alguna cosa falla en la mesura, la càrrega dinàmica es degrada o es talla —i la culpa rara volta es conta com a limitació de disseny.
Les fallades arriben tard (i això fa més mal)
Moltes avaries no apareixen el dia de la posada en marxa. Apareixen cap a l'any, quan el client ja confia en l'equip, quan la garantia comença a ser territori de baralla, quan ningú no vol oir que cal obrir el carregador una altra vegada.
Eixe retard és especialment cruel amb les proteccions integrades i amb els connectors de placa: el sistema «va funcionar» prou com per a baixar la guàrdia… i després falla en el més sensible (seguretat elèctrica i capacitat de carregar sense salts).
Què significa això per a qui ja té un Trydan amb nosaltres
Continuem amb vosaltres. Deixar d'instal·lar Trydan en obra nova no significa abandonar qui ja el va comprar a través d'A Todo Sol. Continuarem:
- Gestionant i barallant les garanties dels equips venuts.
- Aténent incidències de càrrega dinàmica, app, proteccions i comunicació.
- Exigint al fabricant i a la seua xarxa de suport un tracte tècnic honest: si la fallada és de l'equip, es diu; si cal substituir, se substituïx — unitat completa quan toca, no apanyos amb relat contra l'instal·lador.
- Impedint, en la mesura del possible, que un SAT entre sol a casa seua a reescriure la història.
Qui tinga un problema amb un carregador instal·lat per nosaltres, que ens contacte. Preferim barallar la garantia nosaltres que el client es quede sol entre un SAT a la defensiva i un manual de codis d'error. Ho expliquem també ací: com el SAT d'una marca pot rompre la marca.
Què oferim a partir d'ara
Continuem instal·lant punts de recàrrega per a vehicle elèctric, amb criteris més durs de selecció de marca i d'arquitectura (proteccions, mesura, independència del Wi‑Fi domèstic quan siga possible, experiència d'usuari que no exigisca ser informàtic… i un SAT que no tracte l'instal·lador com a delinqüent).
Preferim dir «este equip no l'instal·lem més» abans de continuar venent alguna cosa que sabem que ens tornarà en forma de visites, bronques i clients cabrejats.
Conclusió
V2C Trydan ens ha eixit car en temps, en reputació i en paciència. Les proteccions que fallen, les plaques que es cremen per connectors, la càrrega dinàmica fràgil, l'app per a compartir usuaris, les pinces no bidireccionals en quadres impossibles… i, sobretot, un ecosistema de marca i SAT que, en quatre casos documentats, ha preferit cagar-li la cara a l'instal·lador —el seu propi client de canal— i al client final abans d'assumir el producte.
Això, venint d'una empresa espanyola tan pròxima, no és una fallada de comunicació. És una forma de ser. I les formes de ser es paguen: amb canal que deixa de comprar i amb clients que deixen de recomanar.
Tallem Trydan en obra nova. No tallem amb els nostres clients. Si vostè té un Trydan posat per A Todo Sol i li està donant guerra, escriga'ns: continuem ací per a barallar el que cal barallar.