El mercat ja no fabrica panells «normals». El producte estàndard de 2026 és bifacial: produïx per les dos cares, va encapsulat en vidre-vidre i usa cèl·lula n-type. Si algú li oferix un monofacial per a estalviar-li 3 o 4 euros per panell, li està oferint estoc antic, una cèl·lula pitjor o un bifacial al qual li han pegat un plàstic opac a l'esquena. En una instal·lació que ha de durar més de trenta anys —una mica més d'un terç de la vida mitjana d'una persona— eixa «economia» és ridícula. I no, la teula roja no ho canvia. Ni el dia ennuvolat.
Què és un panell bifacial (sense màrqueting)
Un panell solar convertix llum en electricitat. El monofacial clàssic només usa la cara que mira al cel: darrere porta una làmina de plàstic opaca. El bifacial deixa les dos cares actives. La frontal fa exactament el mateix de sempre. La posterior aprofita tres coses que el plàstic tirava a la brossa:
- la llum que rebota en la teulada, les teules, el canaló, el mur, la teula del veí;
- la llum difusa del cel que es cola pels vores, l'aleró i el buit de l'estructura;
- la llum que els núvols tornen cap avall els dies que «no hi ha sol».
Monofacial
Bifacial
El guany de la cara posterior no és un 30 % en una teulada residencial. Qui li venda això menteix. En coberta inclinada l'extra sol situar-se en un rang honest del 2 al 8 % segons albedo, buit, files i clima. Això, a trenta anys, és una fortuna. El 30 % existix: en sòl, amb graveta clara, neu o lona blanca, i amb el panell elevat. No és casa seua. Tampoc cal que ho siga.
Hi ha una segona diferència, i esta sola ja guanya l'argument: el bifacial seriós d'hui és vidre-vidre. El monofacial que li volen colar sol ser vidre-plàstic. El plàstic grogueja, es microfissura, deixa entrar humitat i es degrada més ràpid. El vidre no. Encara que la cara posterior produïra zero —i no produïx zero—, el panell bifacial continua sent el millor panell.
Un dia de sol: la cara de darrere no descansa
En un dia despejat la cara frontal s'endú la part del lleó: el raig directe. Això no es discuteix. El que es discuteix, malament, és si la posterior «servix d'alguna cosa» quan la teulada no és blanca.
Servix. Sempre.
El sol no cau només damunt del panell. Il·lumina el faldó sencer, el canaló de zinc, la carenera, el mur tester, la teula del faldó del costat, a voltes una paret clara o un pati. Eixa llum rebota. Una part torna a la cara posterior. Una altra es cola pel buit que deixa l'estructura —en una instal·lació ben feta hi ha centímetres d'aire entre el panell i la teula, no està pegat com un adhesiu—. Per eixe buit entra llum des de l'aleró, des dels laterals i, si hi ha més d'una fila, des del passadís entre files.
A això sume-li el que el mateix panell veí reflectix i el que el cel aporta en llum difusa fins i tot amb el sol a plom: en un dia clar, al voltant d'un 20 % de la radiació que arriba al sòl no és el raig directe, és cel. Eixa porció també veu l'esquena del mòdul.
Resultat en un dia bo: la frontal produïx com un panell de primera, i la posterior suma un extra xicotet, constant, tots els dies de sol dels pròxims trenta anys. No és un miracle. És física. I és de franc a partir del minut u, perquè el panell ja és bifacial.
Un dia ennuvolat: ací és on el bifacial es nota més, no menys
El prejudici és: «si no hi ha sol, tant se val el tipus de panell». Al revés.
Amb cel cobert el raig directe desapareix. Quasi tota la radiació que arriba és llum difusa: llum que ha rebotat mil voltes en els núvols i arriba de tot l'hemisferi, no d'un punt. Els núvols no són una apagada. Són un difusor enorme, i a més reflectixen cap avall una part important de la llum (l'albedo d'un núvol és alt: de l'ordre del 50 al 80 %).
En eixe escenari:
- la cara frontal continua treballant, perquè el silici no necessita un raig: li basta la llum;
- la cara posterior guanya pes relatiu, perquè ara quasi tot és difusa i la difusa arriba de més direccions, també des de darrere, pels vores i pel buit;
- l'extra bifacial, mesurat en percentatge sobre el que produïx el panell, puja els dies grisos. Dades de fabricants i de camp situen eixe guany relatiu al voltant del 10–15 % en cobert, davant d'un extra menor en dia despejat.
Compte amb el matís, que importa: un dia ennuvolat produïx menys quilowatts-hora en absolut. Ningú discuteix això. El que sí que es discuteix, i es guanya, és qui perd menys. El bifacial perd menys. I just eixos dies —hivern, borrasca, matí gris— cada quilowatt-hora extra desplaça electricitat de xarxa que sol ser més cara. No és el dia del pícnic. És el dia en què l'estalvi fa mal si no hi és.
Hi ha un segon motiu, i este ja no és la cara posterior: la cèl·lula d'un bifacial actual és n-type TOPCon. Respon millor amb poca llum que el PERC p-type dels monofacials que encara circulen. És a dir: fins i tot si tapara l'esquena, el panell de 2026 guanya al de fa quatre anys en un dia ennuvolat. Ningú li està venent «el mateix panell amb un cristall darrere». Li estan venent una altra generació.
Dia de sol
+2 a 8 %
Raig directe davant. Rebot xicotet i constant en teula, canaló i buit.
Dia ennuvolat
+10 a 15 %
Quasi tot és llum difusa. La posterior guanya pes relatiu. El bifacial perd menys.
«Però la meua teulada és de teula roja»
Esta és la frase que més voltes sentim, i és el pitjor motiu per a triar malament.
La teula roja no és un forat negre. És terracota. A simple vista pareix fosca perquè l'ull humà mira sobretot el verd. La cèl·lula de silici mira una altra cosa: roig i infraroig pròxim. Just ací la teula de fang reflectix més del que «pareix». L'albedo visual d'una teula fosca se cita sovint en el 10 %. L'albedo que li importa al panell és més alt. No és una lona blanca. Tampoc és asfalt.
I la teulada no és només la teula:
- hi ha canaló, sovint de zinc o alumini, que reflectix;
- hi ha carenera, morter, davantals, a voltes una xemeneia clara;
- hi ha murs i faldons que es vegen entre si;
- hi ha cel per l'aleró i pels laterals, tots els dies de l'any.
El panell no està sentat sobre un full roig infinit. Està a diversos centímetres d'una teulada real, en un poble real, amb un entorn real. Eixe entorn no és zero.
Encara que concedírem el pitjor cas —teula fosca, poc buit, una sola fila, guany posterior del 2 o 3 %— el bifacial continua guanyant. Fem el número xicotet, a propòsit, perquè no hi haja trampa.
Un habitatge tipus de 12 panells (~5,4 kWp) en el Llevant produïx de l'ordre de 8.000 kWh a l'any. Un 3 % extra són 240 kWh. A 0,15 €/kWh de factura evitada, 36 € el primer any. L'«estalvi» de posar monofacial, a 4 € el panell, són 48 € una sola volta. Eixa diferència es menja sola en poc més d'un any. Queden vint-i-nou anys de quilowatts-hora extra. I això sense comptar que el vidre-vidre es degrada menys cada any, així que la diferència creix, no s'arronsa.
L'«estalvi» del monofacial
48 €
4 € × 12 panells. Una sola volta. Un cafè d'un mes.
L'extra del bifacial
36 €
el primer any, amb un 3 % extra. Queden 29 anys més.
Si la seua teulada fóra blanca, l'extra seria major. Si és roja, l'extra és menor. En els dos casos el bifacial és la decisió correcta. La teula no tria el panell. L'horitzó de trenta anys sí.
Tres o quatre euros, trenta anys, un terç d'una vida
Anem a l'argument econòmic, perquè és l'únic que queda quan cau el de la teula.
En el mercat actual ja no es troben panells sense bifacial com a producte vigent. Les línies de fabricació serioses —JA, Jinko, Trina, LONGi, Canadian i la resta del primer nivell— produïxen cèl·lula n-type, que és bifacial d'origen. El «monofacial» que encara apareix en algun albarà és, quasi sempre, una d'estes tres coses:
- Estoc antic de PERC p-type, amb pitjor rendiment, pitjor degradació i làmina de plàstic.
- Un bifacial al qual li han pegat un backsheet opac per a vendre'l com a «estètic» o per a liquidar sèrie. Li ha tapat la cara de darrere a propòsit.
- Un mòdul de marca blanca, de cèl·lula que el mercat seriós ja no vol.
L'estalvi, quan existix, ronda 3 o 4 euros per panell. En una instal·lació de dotze mòduls, 36 a 48 euros. En una de vint, 60 a 80. Això és el cafè d'un mes, no una decisió d'enginyeria.
Una instal·lació fotovoltaica no és un electrodomèstic. Està pensada per a més de trenta anys. Trenta anys són una mica més d'un terç de la vida mitjana d'una persona. Està triant el motor d'un terç de la seua vida adulta —i el de qui herete la casa— per a estalviar-se l'equivalent a un sopar. És ridícul. No hi ha una altra paraula més educada que siga certa.
El panell no es canvia als cinc anys perquè n'ixca un de més bonic. Es queda. Cada dècima de rendiment, cada dècima menys de degradació, cada dia ennuvolat en què la posterior empeny, es cobra durant dècades. Qui li venda el monofacial «perquè per a teula roja tant se val» no està optimitzant la seua teulada. Està liquidant el que li queda en el magatzem.
I hi ha una dada de mercat que deixa el debat en ridícul del tot: en 2026 el bifacial ni tan sols és més car de forma sistemàtica. En llistats europeus d'este mateix any el TOPCon bifacial ha arribat a cotitzar per davall del TOPCon monofacial, perquè és el producte de volum. Està discutint un retall de cèntims sobre un bé que va a treballar més de deu mil dies.
El que sí que canvia (i no és el color de la teula)
Si vol esprémer el bifacial, hi ha palanques reals. Cap no és «canviar de teula»:
- Buit d'aire entre panell i coberta: l'estructura ben resolta deixa passar llum per darrere. Pegar el mòdul a la teulada és el que mata la cara posterior, no el color de la teula.
- Files i vores: els mòduls d'aleró i de laterals veuen més cel per darrere. En un faldó residencial això no és menyspreable.
- Neteja i ombres: un bifacial brut o ombrejat per darrere (un tub, un cable creuat, una bota d'obra oblidada) perd el que li està pagant. El disseny i el muntatge importen més que el catàleg.
- La cèl·lula: n-type TOPCon o equivalent de 2026, no PERC de liquidació.
Cap d'eixes palanques justifica tornar al monofacial. Les justifica fer bé el bifacial.
La pregunta que cal fer-li al pressupost
Si està comparant ofertes, no pregunte «és bifacial?». Pregunte això:
- El mòdul és n-type, vidre-vidre, bifacial de catàleg actual —no un resta de 2022?
- Quina garantia de producció a 30 anys porta, i amb quina degradació anual?
- Si em poseu un monofacial, quant m'estalvie de veritat, panell a panell, i quina cèl·lula és?
- L'estructura deixa buit real sota el mòdul, o va quasi sentada sobre la teula?
Si la resposta a la tercera és «uns 4 euros» —o un silenci—, ja sap quina oferta tirar.
En una frase
El bifacial no és un extra per a teulades blanques ni per a horts solars. És el panell que existix. Produïx més un dia de sol, perd menys un dia ennuvolat, aguanta millor tres dècades i costa el mateix o quasi el mateix. La teula roja no ho desmentix. Tres euros tampoc.
Trie el panell que va a treballar un terç d'una vida, no el que liquida el magatzem esta setmana.
→ Demane el seu estudi sense compromís · o escriga'ns per WhatsApp · 692 22 97 13