Si en estos mesos ha llegit que «ara basta un terç de la comunitat per a instal·lar els panells solars», li han contat una mitja veritat. Eixa majoria d'un terç no és nova: fa anys que està en la Llei de propietat horitzontal. El que ha canviat el 21/03/2026, amb la publicació del Reial decret llei 7/2026 en el BOE, és una altra cosa —més discreta i, segons els casos, prou més útil per a vostè—.
Ens hem llegit el text dels articles, no la nota de premsa. Ací va el que diu, amb la lletra xicoteta.
Què diu hui la Llei de propietat horitzontal
L'article 17.1 ha quedat formulat així:
«La instal·lació de les infraestructures comunes per a l'accés als servicis de telecomunicació […], o l'adequació de les existents, així com la instal·lació de sistemes comuns o privatius d'aprofitament d'energies renovables, inclosos l'aerotèrmia i la geotèrmia, o de les infraestructures necessàries per a accedir a noves subministracions energètiques col·lectives, podrà acordar-se, a sol·licitud de qualsevol propietari, per un terç dels components de la comunitat que representen, al seu torn, un terç de les quotes de participació.»
La majoria reduïda —un terç dels propietaris que siguen al seu torn un terç dels mil·lèsims— ja hi era per als sistemes comuns d'aprofitament de les energies renovables. El que s'ha afegit el 2026 són tres coses:
- Els sistemes privatius, no només els comuns.
- L'aerotèrmia i la geotèrmia, citades expressament.
- Les infraestructures necessàries per a accedir a noves subministracions energètiques col·lectives.
Per què el «privatiu» és el canvi que compta
Imagine el cas més freqüent en un bloc: un veí vol els panells per al seu pis, no una instal·lació compartida per tota la comunitat. La instal·lació és seua, la producció és seua, la factura que baixa és la seua. Però necessita usar una part comuna —la teulada— i fer passar els cables per les zones comunes.
Fins al març el text parlava de «sistemes comuns», i allí començava la discussió: quina majoria cal per a autoritzar una instal·lació privativa en la teulada de tots? Cada administrador tenia el seu criteri i cada junta la seua baralla. Ara és l'article mateix el que cobrix la hipòtesi: instal·lació privativa d'aprofitament d'energies renovables, acordada a sol·licitud de qualsevol propietari amb eixe terç i terç.
Dit això, i sense vendre fum: no és un xec en blanc. Resta un acord de junta, cal convocar-la i deixar-la en acta, resten per respectar el reglament de la comunitat, l'obligació de no danyar les parts comunes i de no ocupar la teulada de manera que n'impedisca l'ús als altres, i convé deixar per escrit qui fa el manteniment de què i què passa si el veí ven el pis. La llei li dona la majoria; no li estalvia de fer les coses bé.
L'altre canvi: de 2 a 5 quilòmetres
El mateix reial decret ha tocat el Reial decret 244/2019, el que regula l'autoconsum. La instal·lació continua considerant-se pròxima si es troba a menys de 500 metres, i s'afig esta hipòtesi:
«Es considerarà igualment instal·lació de producció pròxima a les de consum i associada a través de la xarxa aquella instal·lació de generació que, emprant tecnologia fotovoltaica o eòlica amb una potència de fins a 5 MW, es connecte al consumidor o als consumidors a través de les línies de transmissió o distribució, i sempre que estes es troben a una distància inferior a 5.000 metres dels consumidors associats. A este efecte es prendrà la distància entre els comptadors en la seua projecció ortogonal en planta.»
Tres detalls a no perdre de vista: la distància es mesura entre els comptadors i en projecció sobre la planta —no és la distància que li marca el navegador per carretera—; el límit de potència és de 5 MW; i la tecnologia ha de ser fotovoltaica o eòlica.
Si li interessa justament este escenari —dos habitatges pròxims que compartixen una instal·lació—, el desenvolupem sencer en Autoconsum col·lectiu entre 2 habitatges a menys de 5 km.
La lletra xicoteta que quasi ningú conta
En la mateixa reforma s'ha reescrit l'apartat 5 de l'article 4 del RD 244/2019, i allí hi ha tres regles que en la pràctica pesen prou:
- No pot estar en dos modalitats d'autoconsum alhora. L'única excepció admesa és combinar un autoconsum individual sense abocament a xarxa amb un autoconsum a través d'instal·lacions pròximes a través de la xarxa.
- Quan l'autoconsum es fa a través de la xarxa, ha de ser necessàriament amb abocament a xarxa.
- En l'autoconsum col·lectiu, si es canvia de modalitat, el canvi l'han de fer tots els consumidors participants junts. Un de sol no pot passar a una altra modalitat pel seu compte.
És l'última regla la que de normal sorprén en una comunitat: entrar en un repartiment col·lectiu és una decisió de grup, i eixir-ne o canviar-lo ho és igualment.
El «gestor d'autoconsum»
La Llei del sector elèctric introduïx una figura nova. La definició legal és breu:
«Els gestors d'autoconsum, és a dir, les persones físiques o jurídiques que representen els interessos dels consumidors associats a un autoconsum, prèvia autorització per part d'estos, i duen a terme en el seu nom els tràmits necessaris per al seu bon funcionament.»
En la pràctica: algú que els participants autoritzen a despachar els tràmits en el seu nom —la paperassa d'un autoconsum col·lectiu amb sis veïns i tres comercialitzadores diferents és exactament el motiu pel qual molts projectes s'aturen en la conversa del bar—.
Som honestos sobre el que encara no existix: la figura està creada per la llei, però el seu reglament de desplegament, si arriba, vindrà per decret ministerial. Hui és un marc, no un procediment tancat. Qualsevol que li prometa que «el seu gestor d'autoconsum ho resol tot» corre més de pressa que el BOE.
I la part fiscal, que caduca enguany
El mateix reial decret ha creat una deducció en l'IRPF per a les instal·lacions realitzades entre l'01/01/2026 i el 31/12/2026:
- 10 % del pagat si instal·la sobre un immoble de la seua propietat. Pot incloure els sistemes d'acumulació.
- 20 % per als propietaris d'habitatges en edificis d'ús predominantment residencial en els quals la instal·lació s'haja fet en eixe període.
- Base màxima: 5.000 € anuals. Una mateixa instal·lació no dona dret a les dos deduccions alhora.
I les condicions per les quals molts la perden sense adonar-se'n:
- Cal pagar amb targeta, transferència, xec no transmissible o ingrés en compte. El pagat en efectiu no es deduïx, sense excepcions.
- Es descompten els incentius públics rebuts o concedits amb resolució definitiva.
- La deducció s'aplica en l'exercici en què es conclou la instal·lació, que no pot ser posterior al 2026.
- Cal tindre autoritzacions i permisos, en particular el Certificat d'Instal·lacions Elèctriques (CIE).
- No s'aplica si la instal·lació està destinada a una activitat econòmica; i si la destina a eixe ús després, perd la deducció ja gaudida.
No som assessors fiscals i això no és un dictamen professional: és el que diu el BOE, resumit. L'última paraula sobre la seua declaració la té el seu gestor.
Què faríem nosaltres si vostè visquera en una comunitat
- Mire primer la teulada, no la llei. Superfície útil, orientació, ombres del quart d'ascensor, d'on baixarien els cables fins al seu quadre. Si la teulada no dona, la majoria d'un terç li servix de poc.
- Decidisca si privativa o col·lectiva. Una instal·lació seua en la teulada comuna no és el mateix que un repartiment entre diversos veïns amb els coeficients corresponents. La segona opció dividix el cost, però també els tràmits i els acords.
- Porte a junta un projecte, no una idea. Amb potència, col·locació, recorregut dels cables, manteniment i qui paga què. Els acords es trenquen sobre el que no s'ha deixat per escrit.
- Tanque els tràmits dins del 2026 si vol la deducció: la instal·lació ha d'estar acabada enguany, amb el seu CIE.
Si es troba en este punt, li ho estudien i li diem amb franquesa si la seua teulada dona o no dona —també quan la resposta és que no compensa—.
Demane el seu estudi sense compromís · o ens escriu per WhatsApp · 692 22 97 13
Fonts: Reial decret llei 7/2026, de 20/03/2026 (BOE núm. 71, de 21/03/2026); Llei 49/1960, de propietat horitzontal, article 17.1 en la seua redacció vigent; Reial decret 244/2019, articles 3 i 4, després de la modificació operada per la disposició final catorzena del citat reial decret llei.