La gran estafa dels PPA d'autoconsum: per què la seua empresa no hauria de regalar la teulada quinze anys

Comencem pel que és just: un PPA no és una estafa en sentit penal. És un contracte legal, firmat per adults, i ningú l'està enganyant amb documents falsos. L'estafa és una altra: la comparació que li posen davant perquè firme. Li ensenyen el que paga hui a la seua comercialitzadora davant del que pagaria amb ells, i celebren junts l'estalvi. La comparació que ningú li posa damunt de la taula és l'única que importa: el que guanyaria si eixa mateixa instal·lació fóra seua.

Ací, en eixe buit, és on es queden els diners. I són quinze o vint anys de diners. En este article ho posem en euros, any a any.

Primer: hi ha dos coses distintes anomenades «PPA»

Convé separar-les, perquè el venedor les barreja a propòsit.

El PPA off-site és un contracte de compra d'energia a llarg termini amb una planta que està en un altre lloc. Compra energia del mercat a un preu pactat durant anys. És l'eina clàssica de grans consumidors per a fixar preu, i té tot el sentit del món quan es negocia bé.

El PPA on-site, o «autoconsum a cost zero», és una altra cosa: una empresa instal·la panells en la seua coberta, amb els seus diners, i li ven durant deu, quinze o vint anys l'energia que produïxen sobre la seua pròpia teulada. Vostè no paga res al principi. D'això va este article.

Que compartisquen sigles no els fa comparables. Un és un contracte de subministrament; l'altre és llogar-li la seua pròpia teulada amb un contracte de subministrament per damunt.

La comparació que no li ensenyen

L'argument de venda és sempre el mateix: «hui paga 0,18 €/kWh a la seua comercialitzadora, amb nosaltres pagarà 0,10 €. Estalvia un 40 % des del primer dia i sense invertir un euro». I és veritat. El problema no és el que diuen, és el que callen.

Una instal·lació fotovoltaica en coberta industrial és de les inversions amb retorn més ràpid i previsible que existixen: en el sector es manegen terminis d'amortització d'entre tres i sis anys per a consums industrials amb bon perfil diürn. Després d'eixos anys, el cost de l'energia que produïx la seua teulada és, bàsicament, el manteniment.

I hi ha una segona trampa en el marc temporal: el contracte dura quinze anys, però la instal·lació viu trenta. Els panells d'hui es garantixen a vint-i-cinc o trenta anys de producció. Comparar només el termini del contracte és comparar la mitat de la pel·lícula.

Pose les dos línies en paral·lel al llarg de la vida útil real:

• Comprant-la vostè: paga la instal·lació, l'amortitza en tres a sis anys i es queda més de vint anys d'energia pràcticament de franc. La instal·lació és un actiu seu, amortitzable, finançable, que a més val més cada any que puja la llum.
• Amb el PPA: no paga res al principi, estalvia un percentatge tots els anys i, durant quinze, el marge entre el que a ells els costa produir i el que vostè els paga se'l queden ells, íntegre. Quan el contracte acaba, o compra la instal·lació usada o firma uns altres quinze anys.

El PPA no li estalvia la inversió: li la cobra en còmodes terminis, amb el marge de l'intermediari dins i sense que l'actiu arribe a ser seu. Quan ho mira així, «sense cost inicial» significa exactament el que significaria en un cotxe o en una nau: finançament, no regal.

Els números, en euros i any a any

Prou d'adjectius. Posem un cas concret i ensenyem la caixa, a trenta anys, que és el que dura la instal·lació. Estos són els supòsits, i estan ací perquè puga refer el càlcul amb els seus:

• Instal·lació: 100 kWp en coberta de nau, 75.000 € clau en mà (0,75 €/Wp).
• Producció: 1.550 kWh per kWp a l'any (coberta ben orientada a Alacant), amb un 88 % autoconsumit → 136.400 kWh el primer any, i un 0,5 % menys cada any per degradació.
• El que li costa hui eixe kWh de la xarxa: 0,16 €, tot inclòs.
• Revaloració de l'electricitat: 2 % anual. Eixe kWh a 0,16 € d'hui es paga a 0,28 € en l'any 30. Després tornem sobre este supòsit, perquè és el més discutible de tots.
• Manteniment i assegurança si la instal·lació és seua: 750 €/any, pujant també un 2 %.
• Reposició d'inversors: 9.000 € en l'any 13 i uns altres 9.000 € en el 26, a càrrec de qui siga el propietari en eixe moment.
• PPA: 0,10 €/kWh produït i consumit, amb revisió del 2 % anual i quinze anys de contracte.

I com que el PPA s'acaba en l'any 15 però la teulada continua ací, cal dir què passa després. Tres escenaris:

• A — La compra vostè. Paga 75.000 € i és seua des del primer dia.
• B — PPA i després la compra. Quinze anys de contracte i al final exercita l'opció de compra per un residual de 7.500 €. L'escenari bo del PPA: assumeix que l'opció existix, que el preu és raonable i que li la venen.
• C — PPA i renova. Quinze anys, i uns altres quinze amb contracte nou al mateix descompte relatiu. L'escenari realista si mai vol immobilitzar capital.

Files ressaltades: l'any 4 (la instal·lació comprada queda amortitzada), el 15 (acaba el PPA) i el 16 (comença la segona mitat de la vida útil). La columna «€/kWh xarxa» incorpora la revaloració del 2 % anual.

Els totals, que és el que es recorda

• A, comprant-la: −75.000 € el primer dia, amortitzada durant l'any 4, i +694.559 € acumulats als trenta.
• B, PPA i després compra: +556.648 €. Perd 137.911 € respecte a comprar-la, que és el que costa haver llogat la seua pròpia teulada els quinze primers anys.
• C, PPA i renova: +306.744 €. Perd 387.815 €: més de cinc voltes el cost de la instal·lació.

Dit d'una altra forma més incòmoda: eixa coberta genera 817.985 € de factura evitada en trenta anys. En l'escenari C, vostè es queda amb el 37 % i la resta se l'enduen els operadors del contracte. Només en els quinze primers anys els paga 227.381 € al primer d'ells —tres voltes el que costava la instal·lació sencera—.

Fixa's en la taula on es creuen les corbes: cap a l'any 7, comprar ja va per davant per sempre. A partir d'ací, cada any que passa la distància creix, i creix més ràpid com més puja la llum.

El supòsit de la revaloració, que és el més discutible

Acabem de publicar que els preus majoristes de l'electricitat estan caient a Espanya: més de 500 hores a preu negatiu en 2026 i una mitjana un 16 % per davall de 2025. No és contradictori suposar que la llum puja un 2 % anual?

No, i convé entendre per què: el que baixa és el terme d'energia, que en una factura industrial és només una part. Peatges de xarxa, càrrecs, lloguer d'equips i impostos van per un altre camí, i eixe camí porta anys sent alcista. Tot i això, com que el supòsit és discutible, ací té el mateix càlcul amb quatre hipòtesis distintes, a trenta anys:

Revaloració anual de la llum	Comprant-la	PPA i renova	Diferència
0 % (la llum no puja mai)	485.969 €	171.102 €	314.867 €
1 %	580.532 €	231.715 €	348.817 €
2 % (el usat dalt)	694.559 €	306.744 €	387.815 €
3 %	832.420 €	399.871 €	432.549 €

La conclusió no depén del supòsit. Fins i tot en l'escenari més favorable al PPA —la llum congelada durant trenta anys, alguna cosa que no ha passat mai— comprar la instal·lació deixa 314.867 € més en l'empresa. El que fa la revaloració és engrandir la diferència: com més puge la llum, més car ix haver cedit la seua teulada.

Siguem justos amb el PPA

Tres matisos, perquè este càlcul ha d'aguantar que el llija el comercial del PPA:

1. No desemborsa 75.000 €. Eixos diners poden quedar-se en el seu negoci. Si la seua empresa guanya més rendibilitat posant-los en estoc, maquinària o comercial que el 20 % anual llarg que dona la instal·lació, la decisió canvia. Pose el seu número.
2. El risc tècnic no és seu. Si la instal·lació produïx menys, el problema és de l'operador; els 18.000 € d'inversors dels anys 13 i 26 els posa ell mentres dure el seu contracte. Compte: això només val si el contracte té disponibilitat garantida per escrit, amb penalització.
3. Els supòsits manen. Si el seu autoconsum real és del 60 % i no del 88 %, o el seu kWh de xarxa està a 0,11 € i no a 0,16 €, els números s'estrenyen. Tot i això, la conclusió rara volta es gira: qui compra la instal·lació es queda amb dos o tres voltes més diners.

El que no és discutible és l'ordre de magnitud. I per això el venedor el compara amb la seua factura d'este mes i no amb esta taula.

I després hi ha el preu, que en 2026 és un argument demolidor

Ací ve la dada que convé tindre al cap en llegir una oferta: els PPA solars a Espanya s'estan firmant al voltant dels 32,50 €/MWh —uns 0,0325 €/kWh—, el mínim europeu des de 2021, després de caure un 16,6 % en l'últim trimestre de 2025. En alguns contractes, entre 30 i 35 €/MWh. A Alemanya ronden els 49,7 €; a Itàlia, 60,7; a França, 63,4. Espanya és el mercat més barat d'Europa per a comprar energia solar a llarg termini.

Compte, no és una comparació directa amb el que li oferixen a vostè: eixe preu és energia en el mercat, sense peatges, càrrecs ni impostos, mentres que l'energia de la seua teulada li evita la factura completa. No és el mateix i seria trampós dir que sí. Però sí que li diu una cosa molt concreta: produir un kWh solar a Espanya val hui poquíssim. Si a vostè li'l venen a 0,09, 0,10 o 0,12 €/kWh produït en la seua pròpia coberta, amb la seua superfície, la seua assegurança i la seua firma en un contracte de quinze anys, pregunte's qui s'està quedant la diferència entre eixe cost i eixe preu.

I hi ha un segon efecte d'eixos preus en caiguda: el mercat elèctric espanyol acumula ja més de 500 hores amb preus negatius en 2026 i una previsió de preu mitjà de 54,55 €/MWh, un 16 % per davall de 2025. Qualsevol contracte a llarg termini amb preu fix o indexat a l'IPC que firme hui envellix en contra seua si l'energia continua abaratint-se. Qui assumeix eixe risc és vostè, durant quinze anys.

La lletra xicoteta que cal llegir dos voltes

No tots els contractes són iguals, i alguns estan ben fets. Estes són les clàusules on es decidix si el seu ho està:

• Duració i pròrroga automàtica. Deu anys ja és molt; vint és mitja vida útil de la nau. Mire si es prorroga sol tret de denúncia prèvia i amb quanta antelació cal avisar.
• Penalització per rescissió. Ací és on fa mal. Si l'eixida anticipada es calcula com el valor actual de tots els pagaments que quedaven, no té una clàusula d'eixida: té una condemna. Busque «break fee», «indemnització per resolució anticipada» i faça el número concret de l'any 3, del 7 i del 12.
• Take-or-pay. Es compromet a consumir un volum mínim. I si baixa producció, canvia de torn, tanca en agost o instal·la maquinària més eficient? Sense bandes de flexibilitat, paga energia que no consumix.
• Preu i indexació. Fix, indexat a l'IPC, revisable? Un IPC compost durant quinze anys multiplica més del que la gent intueix.
• Opció de compra. Quasi tots prometen que al final es queda la instal·lació «per un valor residual molt baix». Que ho prometa el comercial no val: ha d'estar la fórmula exacta en el contracte. Si diu «a valor de mercat a determinar per la propietat», no té opció de compra: té una negociació futura amb qui té la paella pel mànec.
• Cessió de coberta o dret de superfície. Això és el més seriós i el que menys es llig. Si el contracte constituïx un dret de superfície sobre la seua coberta —habitualment a 25 o 30 anys, i inscriptible en el Registre—, el que hi ha damunt de la seua teulada deixa de ser seu durant eixe termini, i la càrrega viatja amb l'immoble. Té a més conseqüències fiscals: la constitució d'eixe dret és una prestació de servicis subjecta a IVA.
• Què passa si ven la nau. Pot vendre amb el contracte dins? El comprador està obligat a subrogar-se? I si no vol? Un contracte de vint anys sobre la seua coberta és un passiu que ix en la due diligence de qualsevol comprador seriós.
• Cessió del contracte per la seua part. Molts d'estos contractes acaben empaquetats i venuts a un fons. Va firmar amb una empresa pròxima i en l'any 4 l'atén un servicer que no agafa el telèfon? Mire si poden cedir el contracte sense el seu consentiment.
• Coberta, obres i responsabilitats. Qui paga si cal reparar la coberta sota els panells? Qui desmunta i remunta? I si vol ampliar la nau, posar una claraboia o un extractor? Molts contractes prohibixen de facto tocar la seua pròpia teulada.
• Disponibilitat garantida i qui vigila. Si qui cobra per energia produïda és el mateix que decidix quan es repara, vostè necessita una garantia de disponibilitat amb penalització, no una promesa.

Quan un PPA sí que té sentit

Seria deshonest dir «mai». Hi ha casos clars:

• No té accés a finançament i l'alternativa real no és comprar la instal·lació, és no tindre instal·lació.
• La coberta no és seua i el contracte de lloguer de la nau és curt o incert: ací ficar una inversió pròpia és discutible.
• La seua empresa no pot o no vol activar CAPEX per política de grup, i preferix pagar un OPEX previsible encara que li coste més a llarg termini. És una decisió financera legítima, sempre que es prenga amb els números davant i no creient que és de franc.
• Off-site, per a cobrir un consum gran amb preu estable durant anys: una altra lliga, un altre contracte, i normalment amb assessor especialitzat.

Fora d'eixos supòsits, per a una pime amb nau pròpia, coberta sana i consum diürn, el PPA on-site sol ser la forma més cara de tindre plaques solars.

El que quasi ningú li conta: comprar hui és més fàcil del que creu

L'argument del PPA es sosté sobre la idea que la inversió és un mur. En 2026, per a una empresa, no ho és tant:

• Llibertat d'amortització. El Reial decret llei 7/2026 manté la llibertat d'amortització en l'Impost sobre Societats per a inversions en instal·lacions d'autoconsum de fonts renovables que entren en funcionament en 2023, 2024, 2025 i 2026. En cristià: pot amortitzar fiscalment la inversió molt abans del que la deprecia comptablement.
• Finançament bancari i leasing amb la mateixa instal·lació i el seu estalvi com a reserva, amb opció de compra clara i a terminis molt més curts que quinze anys.
• Ajudes i convocatòries, que existixen i van canviant —i que en un PPA, compte, se les sol quedar qui és titular de la instal·lació, és a dir, no vostè—.

Les deu preguntes abans de firmar

1. Quant costaria comprar esta mateixa instal·lació, clau en mà?
2. En quants anys s'amortitza amb el meu consum real, factura en mà?
3. Quant pagaré en total al llarg de tot el contracte del PPA?
4. Quina és exactament la fórmula de l'opció de compra, i què ix en l'any 5 i en el 10?
5. Quant em costa eixir-me'n en l'any 3? I en el 7?
6. Es constituïx dret de superfície? S'inscriu en el Registre? A quants anys?
7. Puc vendre la nau sense penalització, i quines obligacions hereta el comprador?
8. Poden cedir el contracte a un tercer sense el meu consentiment?
9. Qui respon de la coberta, del desmuntatge per obres i de l'assegurança?
10. Quina disponibilitat em garantixen per escrit, i què em compensen si no es complix?

Si a la primera pregunta li responen amb evasives, ja sap quant val la resta de la conversa.

La nostra posició, sense dissimular

Som instal·ladors: nosaltres venem instal·lacions, així que llija'ns amb eixa etiqueta posada. Precisament per això ho diem clar: li interessa ser el propietari de la seua teulada i del que hi ha damunt. Preferim vendre-li una instal·lació seua, amb la seua garantia, el seu manteniment i la seua supervisió, a col·locar-li un contracte de quinze anys en què l'actiu no arriba mai a ser seu.

I si després de llegir això continua pensant que el PPA és el seu cas, porte'ns el contracte abans de firmar-lo. Li diem quines clàusules li faran mal, encara que acabe firmant amb un altre.

Demane el seu estudi sense compromís · o escriga'ns per WhatsApp · 692 22 97 13

Fonts: preus de PPA solars a Espanya i índex europeu, El Periódico de la Energía i LevelTen Energy (dades del quart trimestre de 2025, publicades en 2026); preus negatius i previsió de preu mitjà 2026, premsa econòmica i del sector energètic (agost de 2026); llibertat d'amortització, Reial decret llei 7/2026, de 20 de març (BOE núm. 71, de 21 de març de 2026), disposició addicional dissetena de la Llei de l'Impost sobre Societats; naturalesa i fiscalitat del dret de superfície sobre cobertes, doctrina publicada per despatxos especialitzats. Este article no és assessorament jurídic ni fiscal: abans de firmar un contracte de quinze anys, que el llija el seu advocat.

Si està comparant un PPA amb una instal·lació pròpia, consulte la nostra guia de plaques solars per a empreses: explica finançament, peak shaving i auditoria energètica amb les dades reals de la seua nau.