KNX va nàixer als anys noranta com a protocol obert europeu per a l'automatització dels edificis. La promesa era simple: qualsevol dispositiu certificat KNX hauria de parlar amb qualsevol altre dispositiu certificat KNX, independentment del fabricant. En teoria té sentit. En la pràctica, trenta anys després, el resultat és molt diferent.
Hui li conte tres casos reals que he viscut en els últims anys. El principal és una fàbrica de calçat d'Elx que ha passat dos anys a la vora del tancament per culpa d'una instal·lació KNX projectada malament, fins que vam decidir llevar literalment tot el sistema i recomençar de zero amb Shelly i un Raspberry Pi. Però abans deixe'm explicar per què este tipus de situacions és molt més comú del que pareix.
El mite de l'estàndard obert
KNX està certificat per la KNX Association, amb seu a Brussel·les. El nom sona a consorci neutral. La realitat és que per a treballar com a integrador professional cal ETS, el programari oficial de programació, que costa uns 4.000 € per a la versió professional i és propietari al 100 %. Cada projecte KNX viu dins d'un fitxer ETS — si perd el fitxer, o si l'integrador original no li'l entrega al final de les obres, no pot reprogramar res sense refer-ho tot de cap.
Per molt «obert» que siga el protocol que viatja pel cable, la porta d'entrada a l'ecosistema és un programari propietari i car. I això ja contradiu la paraula «estàndard».
La segona trampa és la fragmentació entre fabricants. Gira, Jung, ABB, MDT, Siemens, Schneider, Theben, Hager… venen tots productes «certificats KNX». Però cadascú implementa les seues extensions, els seus application programs, i té el seu catàleg de codis. Quan es barregen fabricants en la mateixa instal·lació, les incompatibilitats salten en els racons del projecte: una eixida de relé que no obeïx a una entrada binària, un termòstat que ignora els events del bus quan canvia el setpoint, un gateway DALI que respon fora de temps. Tècnicament respecten tots l'estàndard. Funcionalment no funciona res junt.
La tercera trampa és la disponibilitat dels recanvis. KNX no és hardware de consum — és hardware d'integració professional. Quan un codi eix de producció (i passa de continu), pot tardar setmanes a buscar una peça específica a tot Europa. I quan la troba, costa el doble del que costava en el moment de la instal·lació original.
Quan un d'estos tres problemes el pilla desprevingut, no té una instal·lació domòtica — té una bomba de rellotgeria cara.
El cas d'Elx: dos anys de caos
El 2019 una fàbrica de calçat d'Elx ens va contactar per un problema que portava dos anys intentant resoldre amb el seu instal·lador original. Havien invertit uns 60.000 € en un sistema KNX «clau en mà» que controlava:
- Il·luminació interior de les naus de producció
- Il·luminació exterior i de l'aparcament
- Control dels forns de termofixat de les soles
- Climatització dels despatxos
Tot integrat, tot automatitzat, tot «conforme a l'estàndard europeu». El problema és que des del primer dia no funcionava res bé. Els llums s'encénien sols de nit. Els forns — que són la peça més crítica de la producció, perquè sense ells no hi ha sabates — s'apagaven sense motiu aparent i, pitjor encara, no hi havia manera de rearmar-los manualment sense cridar l'integrador. La fàbrica s'aturava entre 4 i 8 hores cada volta que passava.
El client demanava una cosa, l'instal·lador en feia una altra, i quan alguna cosa no funcionava la resposta era sempre la mateixa: «és culpa del fabricant francés, el component té un bug, estem esperant el firmware nou». Dos anys de firmware nou que no arribava mai. (Dic «fabricant francés» per a no posar la marca — qualsevol que treballe en este sector entendrà de qui parle).
Ens van cridar perquè estaven a la vora del col·lapse. Cada avaria aturava la línia de producció. Les soles que entraven al forn quan s'apagava restaven termofixades a mitges i s'havien de tirar. Els operaris passaven la meitat del temps al telèfon intentant contactar l'integrador original, que ja ni tan sols responia.
Quan una fàbrica perd entre 4 i 8 hores de producció cada volta que un sistema d'il·luminació té un problema, el que té no és una instal·lació domòtica. És una bomba de rellotgeria cara.
Diagnòstic tècnic
La primera cosa que vaig demanar va ser el fitxer ETS del projecte original. Els va costar una setmana aconseguir-lo — l'integrador l'havia perdut «en un canvi d'ordinador». Quan per fi vam aconseguir obrir-lo, vam trobar el que ja sospitava: una arquitectura KNX amb uns huitanta dispositius de quatre fabricants diferents, amb àrees del bus que no seguien la topologia recomanada, llaços de retroacció entre actuadors i sensors, i un sistema de gestió dels forns fet com una cascada d'objectes de comunicació que depenia de l'estat del bus en temps real.
En paraules planes: el sistema funcionava malament perquè s'havia projectat malament. Els forns tenien la seua lògica de seguretat — temperatura màxima, detecció de sobreescalfament, tancament en cas d'avaria — delegada al bus KNX. Qualsevol col·lisió o retard en el bus es traduïa en una ordre d'apagada que el forn executava sense saber per què. I com que l'integrador ho havia programat tot amb grups de comunicació entrellaçats, reiniciar un forn exigia literalment reprogramar des d'ETS.
Esta arquitectura no hauria d'haver eixit mai de la taula de dibuix. Però quan KNX li permet tocar-ho tot des del bus, hi ha un incentiu perillós a posar la lògica crítica en el bus. Cap tècnic industrial seriós posaria l'enclavatge de seguretat d'un forn en un bus compartit amb la il·luminació de l'aparcament. I tot i això estava allí.
La solució: Shelly Pro + Raspberry Pi
La decisió va ser radical: llevar tot el KNX. Literalment tot. Dispositius, actuadors, sensors, gateway. Vam recuperar el que es podia revendre en el mercat de segona mà i la resta va anar a ferralla.
Al seu lloc vam instal·lar una arquitectura molt més simple i molt més robusta:
- Shelly Pro 4PM per a cada grup d'il·luminació. Són actuadors modulars en guia DIN muntats en quadre, amb quatre canals, mesura de consums per canal i comunicació WiFi + Ethernet. Funcionen sense necessitat d'un servidor central: si el coordinador cau, cada Shelly manté la seua lògica local.
- Shelly Pro EM-50 per a mesurar el consum trifàsic en cada zona crítica, amb enviament en temps real a una base de dades pròpia.
- Els forns van tornar a tindre el seu quadre dedicat, amb enclavatge de seguretat cablejat i relé de rearmament físic. L'única integració amb el sistema general és un senyal d'estat (encès/apagat) i una ordre de parada d'emergència, tots dos per contacte net. Cap bus compartit per a la lògica crítica.
- Un Raspberry Pi 4 que fa córrer Home Assistant com a coordinador de tot el sistema. Scripts d'automatització en YAML, copies de seguretat automàtiques en un NAS del client i una interfície web a la qual el cap de secció accedix des del telèfon.
- Un mòdem 4G de reserva per a quan la xarxa WiFi de la fàbrica donava problemes, cosa que passava sovint pel soroll electromagnètic de la maquinària.
El cost total de tot el projecte de migració va ser de 6.200 € d'hardware més 8 jornades de treball de dos tècnics. Menys d'un dècim del cost del sistema KNX original.
Eixa instal·lació funciona des del 2019. Zero parades atribuïbles al sistema. Els forns no s'han apagat sols ni una sola volta. Quan un Shelly s'ha avariat (ha passat dos voltes en sis anys), el client n'ha comprat un de nou en Amazon, l'ha substituït en vint minuts i l'ha reconfigurat clonant la configuració des de Home Assistant. Cap tècnic extern necessari.
Altres casos que he vist
El d'Elx no és un cas aïllat. En els últims anys he vist variants del mateix problema en sectors diferents. Estos són tres més que recorde bé:
Farmàcia a Madrid — component fora de producció, frigorífics en risc
80.000 € invertits en un sistema KNX Siemens que controlava il·luminació, climatització i els frigorífics del rebotiga on es conserven els fàrmacs sensibles a la temperatura. Al tercer any, eixe codi concret del termòstat del frigorífic va eixir de producció i no n'hi havia un de compatible disponible a tot Espanya. Dues setmanes amb els frigorífics en mode manual — controlant les temperatures cada hora amb un termòmetre de butxaca, per por de perdre un lot d'insulina — mentres buscàvem un recanvi en eBay Alemanya a tres voltes el preu original.
La solució final va ser substituir tota la part crítica (frigorífics + climatització de la sala de preparació) amb controladors industrials convencionals i un termòmetre Shelly H&T com a monitoratge de reserva, que avisa el titular per Telegram si qualsevol temperatura eix del rang. El client va mantindre KNX només per a la il·luminació, perquè ja estava instal·lat i funcionava — allí la regla val: el que funciona no es toca.
Comunitat a Alacant — alarmes fantasma
Sistema KNX que controlava l'accés al garatge, els llums comuns i les alarmes perimetrals. Cada nit, de manera aleatòria, una de les alarmes saltava sola. Els veïns van cridar l'integrador, que va cobrar la visita, va donar la culpa a «un llamp» i se'n va anar. Dues setmanes després, una altra alarma fantasma. I una altra. I una altra.
L'integrador original deia que era «soroll electromagnètic en el bus» i proposava un gateway de filtratge de 1.200 € més la visita per a instal·lar-lo. Quan ens van cridar per a una segona opinió, el diagnòstic real va costar vint minuts: el gateway IP del sistema tenia un bug conegut que el fabricant havia corregit en un firmware nou — però el firmware nou exigia actualitzar ETS a una versió que l'integrador no tenia i es negava a comprar. Solució: vam substituir el gateway per un Shelly Plus i4 que envia els events a Home Assistant, i els falsos positius van desaparèixer el mateix dia. Cost total: 45 € d'hardware + 2 hores de treball.
Despatxos d'una societat de consultoria tecnològica — integració impossible
Empresa moderna amb sistema KNX que volia integrar-lo amb Google Calendar, de manera que les sales de reunions apagaren automàticament il·luminació i climatització quan estaven buides més de quinze minuts i no hi havia reserves immediates. Sobre el paper, una integració banal. En el món KNX real, impossible sense gateways cars, programació ETS i cada canvi de lògica facturat a part.
Vam migrar les sales de reunions a Shelly + Home Assistant + HACS, i l'equip IT intern de l'empresa va poder programar la integració amb el seu Google Workspace en una vesprada, sense cridar cap consultor extern. L'integrador KNX original portava sis mesos demanant diners per un estudi de viabilitat — que no va entregar mai.
Quan KNX té sentit de veritat
No vull que este article sona com un atac generalitzat. KNX té escenaris en què resta l'elecció correcta:
- Xalets de luxe de grans dimensions amb un únic integrador de confiança que mantindrà el sistema durant anys i on el pressupost no és el problema. Ací la complexitat del bus, el programari car i els components específics són justificables, perquè el client vol un sistema elegant, amb pantalles tàctils Gira o Jung en cada habitació, i no li pesa pagar.
- Projectes on KNX ja està instal·lat i funciona bé. Si hereta una instal·lació que funciona, no la toque. El cost de la migració és quasi sempre superior al benefici. Afija capes damunt si li cal més funcionalitat, però no refaça el que funciona.
- Integracions específiques amb certs fabricants europeus de climatització que oferixen només interfícies KNX natives i on els gateways cap a altres protocols són cars o inestables.
- Edificis certificats on la documentació formal d'un sistema KNX facilita les auditories d'eficiència energètica o les certificacions LEED/BREEAM.
En tots els altres casos — i sobretot en els entorns industrials on la parada de planta eix cara i la simplicitat de substitució és crítica — existixen alternatives millors.
Què usar en lloc de KNX
La meua recomanació tècnica per tipus de projecte, sense fum i sense lligams amb cap fabricant:
- Habitatge residencial normal (< 200 m²): Shelly estàndard + Home Assistant. Cost per punt: 25–40 €. Configuració via web. Components disponibles en Amazon amb entrega en 24 hores.
- Habitatge de luxe o xalet gran: Shelly Pro en guia DIN + Home Assistant en un Intel NUC amb SSD. La mateixa filosofia del residencial, però amb actuadors DIN professionals i còpia de seguretat física del servidor. Cost per punt: 40–80 €.
- Despatxos i espais comercials: Shelly Pro + ESPHome (per als sensors custom) + Home Assistant + integració amb les API empresarials. Ací el valor afegit és la capacitat d'integrar-se amb Slack, Google Calendar, Microsoft Teams, etc.
- Indústria: PLC convencionals (Siemens S7, Schneider M2xx) per a la lògica de seguretat crítica. Shelly Pro + Home Assistant per al nivell de supervisió i per a la il·luminació general. Mai barrejar les dos coses en el mateix bus. La regla és simple: la seguretat passa pel cable físic, la supervisió passa per l'IP.
- Agrícola / hivernacles / off-grid: el mateix esquema de la indústria, però amb atenció particular al consum elèctric, perquè estos sistemes funcionen de normal amb fotovoltaica aïllada. Ací he usat amb èxit Raspberry Pi + Node-RED + Shelly Plus per al control de reg, ventilació, temperatura i nivell de l'aigua. És el que he fet en el projecte de la serra de Múrcia del qual parle en la meua pàgina de projectes.
Conclusió
KNX no està mort. Té casos d'ús legítims. Però ha deixat de ser la resposta per defecte almenys fa deu anys, i els fabricants europeus tradicionals encara no se n'han adonat.
Quan un client em demana un sistema de domòtica industrial, la meua primera pregunta no és «KNX o no KNX?» sinó «quin és el seu pla per als pròxims deu anys?». Si la resposta inclou un únic integrador extern, pressupost per a recanvis cars i temps a perdre esperant firmware, KNX pot tindre sentit. En tots els altres casos probablement està millor amb una combinació de Shelly, Home Assistant, ESPHome i un poc de seny industrial.
El client d'Elx porta sis anys sense problemes. No ha hagut de cridar ningú. La seua fàbrica no s'ha aturat. I quan un component s'avaria, en compra un de nou en Amazon per menys de 100 € i el canvia ell mateix en vint minuts. Este és el tipus de domòtica que vull construir.