Cada setmana veem el mateix patró en WhatsApp i en visites: un particular compara pressupostos i n'apareix un clarament més barat. En mirar el desglossament, el «miracle» no és el material ni la mà d'obra. És l'IVA al 10% en una instal·lació de plaques en un habitatge ja construït. La competència ho continua fent malgrat les denúncies davant de l'AEAT. I molta gent no entén el risc: eixa diferència no és un regal d'Hisenda; és una aposta fiscal.
Este article explica, amb la normativa a la mà, quan el 10% és legal, quan és una trampa comercial i per què el client final pot acabar pagant si l'operació es regularitza. No és assessorament fiscal personalitzat: és la lectura clara que hauria d'anar en tot pressupost seriós.
1. La regla general: en autoconsum residencial l'IVA és el 21%
L'Agència Tributària ho diu sense voltetes en la seua seu electrònica: com a norma general, el tipus aplicable a les obres en habitatges és el general (21%). El 10% no és l'«IVA de les plaques». És un tipus reduït excepcional per a certs supòsits d'obres de renovació/reparació o de construcció/rehabilitació, regulats en l'article 91 de la Llei 37/1992 de l'IVA.
Una instal·lació típica d'autoconsum en un xalet o un pis —panells, inversor, estructura, cablejat, legalització— és, a efectes pràctics, una entrega de béns amb instal·lació en la qual el pes del material és altíssim. Per això, en la gran majoria de projectes residencials reals, correspon el 21%.
Si algú li ven el 10% com si fóra el tipus «normal» de les plaques solars a casa, o no coneix la norma, o està competint amb un descompte fiscal que no li correspon.
2. Quan SÍ que pot aplicar-se el 10% (i per què quasi mai no encaixa en plaques soles)
Hi ha dues grans portes al tipus reduït. Les dues estan acotades. Cap no diu «fotovoltaica = 10%».
A) Obres de renovació i reparació en habitatge (art. 91.Uno.2.10º)
Segons l'AEAT, tributen al 10% les execucions d'obra de renovació i reparació en edificacions destinades principalment a habitatges només si es complixen els tres requisits a la vegada:
- Destinatari persona física que use l'habitatge per a ús particular. Si hi ha arrendament o activitat econòmica (encara que siga parcial), no aplica el reduït.
- La construcció o rehabilitació va acabar almenys dos anys abans de l'inici de les obres.
- Qui executa l'obra no aporta materials, o el seu cost no supera el 40% de la base imposable de l'operació.
La pròpia AEAT posa l'exemple: obra de 10.000 € amb 3.000 € de materials → pot anar al 10%. Mateixa obra amb 5.000 € de materials → tipus general 21%.
Ací està el nucli del problema en solar: en un kit residencial ben dimensionat, panells + inversor + estructura + proteccions solen superar amb holgura el 40% del preu total. Sovint superen el 50–70%. Si el material supera el 40%, tota l'operació va al 21%, no només la part del material.
El truc de «mà d'obra al 10% i material al 21%» en una sola execució d'obra mal armada no salva el tipus. El que mana és el cost dels materials aportats per qui fa l'obra respecte de la base imposable total.
B) Construcció o rehabilitació d'edificis destinats a habitatge
També pot haver-hi 10% en execucions d'obra de construcció o rehabilitació d'edificacions destinades principalment a habitatges (contractes amb el promotor, no en qualsevol reforma cosmètica). La rehabilitació, a més, exigix llindars durs:
- Més del 50% del cost del projecte ha de ser consolidació/estructura, façanes, cobertes o obres anàlogues o connexes a rehabilitació.
- L'import total de les obres ha de superar el 25% del preu d'adquisició o del valor de mercat de l'edificació (descomptat el sòl).
La normativa reconeix la rehabilitació energètica (inclosa la incorporació de renovables) com a obra connexa en eixe marc de rehabilitació. Això no convertix una instal·lació de plaques aïllada, sense projecte de rehabilitació real, en «obra al 10% per màgia del CEE».
C) Autopromoció / primera entrega d'habitatge
En obra nova, quan la fotovoltaica va dins de la construcció de l'habitatge (autopromotor o primera entrega en els supòsits de la llei), l'encaix fiscal pot ser distint. És un cas real… i no és el de la família que ja viu a casa seua i només vol panells en la teulada.
3. Les trampes més habituals del sector (com es «ven» el 10%)
Estes són les pràctiques que més veem al carrer. No totes són delinqüència organitzada: a vegades és desconeixement. L'efecte per al client és el mateix.
1) Presentar el 10% com «l'IVA de les plaques»
En publicitat, comparadors i missatges de WhatsApp es parla del 10% com si fóra la tarifa oficial de l'autoconsum. No ho és. És un tipus reduït condicionat. Vendre'l com a estàndard és, com a mínim, enganyós.
2) Ignorar a propòsit el límit del 40% de materials
Es factura tota la instal·lació al 10% encara que panells, inversor i estructura superen el 40% de la base. És la drecera més estesa: permet baixar el preu final un 9–11% respecte d'un competidor que factura bé i, de pas, competència deslleial contra qui complix la llei.
3) Barrejar l'IVA amb el CEE, l'IRPF o les ajudes
S'oir: «com hi ha millora de lletra en el certificat energètic, l'IVA és el 10%». Són règims distints. El certificat d'eficiència energètica i les deduccions d'IRPF per rehabilitació energètica tenen les seues pròpies regles. No substituïxen els tres requisits de l'art. 91 de l'IVA. Usar el CEE com a «passe» al 10% és una confusió interessada… o una trampa.
El mateix amb Next Generation, deduccions autonòmiques o el Pla MOVES: una ajuda o una deducció no canvia per si sola el tipus d'IVA de la factura d'instal·lació.
4) Fraccionar o maquillar la base imposable
Algunes ofertes separen de forma artificial «materials del client», «subministrament» i «mà d'obra», o inflen la mà d'obra i desinflen el material en paper per a «entrar» en el 40%. Si en la realitat qui executa l'obra aporta els panells i l'inversor, Hisenda mira la realitat econòmica, no el PowerPoint del comercial.
5) Aplicar 10% a locals, segones residències llogades o ús professional
El tipus reduït de renovació/reparació exigix ús particular de persona física. Habitatge en lloguer, despatx professional o activitat econòmica —encara que siga parcial— romp el supòsit. Tot i això, es veu en pressupostos a comunitats, locals i segones residències «perquè és solar».
6) La frase màgica en la factura: «materials < 40%»
Posar en la factura que els materials no superen el 40% no convertix en veritat el que és fals. Servix si és cert i està documentat (cost real de materials aportats). Si és un text copiat i pegat per a justificar el tipus, és una pista per a la inspecció, no un escut.
4. Competència deslleial: per què «tots ho fan» no és un argument
En el xat real d'un client llegim frases com: «Repsol i Octopus m'ho han posat al 10%», «Soty també», «Holaluz també», «llavors ¿tots ho fan mal?».
Resposta incòmoda però honesta: que moltes empreses ho facen no ho convertix en legal. Convertix el mercat en un camp de mines on el que factura al 21% sembla «car» i el que aplica el 10% indegut guanya la puja. Això és competència deslleial davant d'instal·ladors que:
- calculen el cost real de materials;
- apliquen 21% quan toca;
- i no traslladen al client un passiu fiscal disfressat de descompte.
Les denúncies i les queixes davant de l'AEAT existixen precisament perquè el sector porta anys distorsionant preus amb el tipus reduït. Mentrestant la inspecció no regularitze cas a cas, l'incentiu pervers continua: qui incomplix guanya marge comercial; qui complix perd la venda.
5. El risc per al client final: no és «només problema de l'empresa»
Ací està el que quasi ningú explica en la visita comercial.
Qui és el subjecte passiu… i qui acaba pagant
En l'IVA, qui repercutix i ingressa l'impost és, en principi, l'empresari o professional que realitza l'operació (la instal·ladora). Si aplica un tipus inferior al degut, l'AEAT pot exigir la diferència de quota, més interessos de demora i, si és el cas, sancions.
Això no significa que el particular visca en una bombolla:
- L'empresa li pot reclamar la diferència (re-facturació, clàusula contractual, «regularització d'IVA») quan Hisenda l'apreta o quan canvia de criteri intern.
- Si l'empresa desapareix, entra en concurs o no té patrimoni, es queda amb una factura fiscalment fràgil, un preu que no reflectia l'operació real i, sovint, sense qui assumisca la regularització de forma neta.
- Una factura amb tipus incorrecte pot complicar deduccions d'IRPF, justificacions d'ajudes o revisions posteriors: l'Administració creua dades; no només mira el PDF bonic del dia de la venda.
- En operacions amb empresari o professional en el costat del client, les conseqüències d'una repercussió indeguda s'endureixen encara més.
En una instal·lació tipus de 12.000 € de base imposable, el «chollo» de l'IVA al 10% són 1.320 € de quota que no es va repercutir. Això és només el primer esglaó. Amb interessos i la sanció màxima de l'art. 191 de la Llei General Tributària, la broma es pot multiplicar.
La comparativa que importa: compra neta (21%) vs compra arriscada (10%)
Instal·lació tipus: 12.000 € de base imposable (abans d'IVA). Deduccions màximes aplicables sobre eixa base:
- IRPF estatal 60% (rehabilitació energètica, si complix el tram): base deduïble fins a 15.000 € acumulats → ací 60% × 12.000 = 7.200 €.
- IRPF autonòmic C. Valenciana 40% (habitatge habitual): base màxima 8.800 € → 40% × 8.800 = 3.520 € (no s'aplica el 40% sobre els 12.000 enters: el topall legal talla en 8.800).
| Concepte (base 12.000 €) | Compra normal IVA 21% + deduccions OK |
Compra arriscada IVA 10% + embolic AEAT + perd l'IRPF |
|---|---|---|
| Base imposable | 12.000 € | 12.000 € |
| IVA en factura | 2.520 € (21%) | 1.200 € (10% indegut) |
| Total factura dia 1 | 14.520 € | 13.200 € («chollo» de 1.320 €) |
| Quota IVA que faltava (21−10) | 0 € | +1.320 € |
| Interessos de demora (orient. 3–4 anys) | 0 € | +180 € |
| Sanció màxima art. 191 LGT (150%) | 0 € | +1.980 € |
| Subtotal embolic d'IVA | 0 € | +3.480 € |
| Deducció IRPF estatal 60% topall base acum. 15.000 € → ací 60%×12.000 |
−7.200 € | 0 € (la perd) |
| Deducció IRPF autonòmica 40% topall base 8.800 € → 40%×8.800 |
−3.520 € | 0 € (la perd) |
| Total deduccions IRPF | −10.720 € | 0 € |
| Cost net final orientatiu factura + embolic IVA − IRPF |
3.800 € | 16.680 € |
| Quant li sortix pitjor el 10%? | Referència neta | +12.880 € de dany |
Lectura en una frase: el «descompte» de l'IVA al 10% són 1.320 € el dia de la factura. L'escenari desastrós (regularització + sanció màxima + interessos + perdre el 60% i el 40% d'IRPF) el deixa un cost net de 16.680 € davant de 3.800 € si haguera facturat al 21% i conservat les deduccions. Diferència: 12.880 € en contra.
Per 1.320 € d'estalvi cosmètic pot acabar 12.880 € pitjor. Amb Hisenda, el 10% indegut no és una drecera: és una trampa de cost net.
Desglossament ràpid del costat arriscat (tot en roig si es materialitza):
- +1.320 € quota d'IVA no repercutida
- +180 € interessos de demora (orientatius)
- +1.980 € sanció al 150% sobre eixa quota
- +7.200 € de deducció estatal 60% que no cobra (o li tornen si ja l'ha aplicada)
- +3.520 € de deducció autonòmica 40% (topall 8.800 €) que tampoc
El desastre de veritat: perdre la deducció del 60% estatal i del 40% autonòmica
Fins ací només hem contat l'IVA mal tipificat. Però per a la majoria de famílies que instal·len plaques els diners grossos no estan en els 1.320 € del tipus. Estan en l'IRPF.
A Espanya pot combinar (si complix requisits i terminis):
- Deducció estatal per obres de millora de l'eficiència energètica — trams del 20%, 40% o, en rehabilitació energètica d'edifici residencial que acredite la millora exigida, del 60% (amb bases màximes anuals i un topall acumulat; el tram del 60% és el que més interès genera en comunitats de veïns i rehabilitacions serioses, i s'ha prorrogat en el temps per la normativa recent).
- Deducció autonòmica per autoconsum / renovables — en la Comunitat Valenciana, de forma permanent, el 40% de la inversió en habitatge habitual (20% en segona residència), amb base màxima de 8.800 € per habitatge i certificació de l'IVACE. És compatible amb l'estatal si es documenta bé.
Eixes deduccions no s'«inventen» en l'Excel del comercial. Exigixen, entre altres coses:
- factures correctes, completes i coherents (concepte, base, tipus d'IVA, NIF, mitjà de pagament bancari);
- pagaments traçables (transferència, targeta, xec nominatiu… no efectiu);
- certificats d'eficiència energètica abans i després quan la norma estatal ho demana;
- i, en la part autonòmica valenciana, el segell de l'IVACE.
Hisenda no li regala el 60% ni el 40% per somriure en la foto de la teulada. Li ho reconeix si l'operació és neta. Una factura amb IVA al 10% quan tocava el 21% és una bandera roja en qualsevol revisió de Renda o de comprovació limitada.
Amb la taula de dalt el dany ja es veu en roig. Baix, el mateix cas contat com a història — perquè en el WhatsApp de la competència només apareix la columna del «chollo», mai la dels 16.680 €.
El cas desastrós, pas a pas (el que ningú li conta en el WhatsApp)
- Firma el més barat perquè porta IVA 10%. La diferència amb un pressupost seriós a 21% són eixos ~1.320 € sobre 12.000 € de base.
- Munten i intenten la Renda amb factures al 10%, CEE i, si està a València, els papers de l'IVACE. De moment, ningú no truca.
- Inspecció, comprovació limitada o encreuament de dades: AEAT veu un tipus reduït en una fotovoltaica amb material clarament dominant. Demana desglossament de materials, contractes, justificació de l'art. 91.
- Regularització d'IVA: quota de 1.320 € + interessos + possible sanció (50%–150%). L'empresa li refactura, li demanda o desapareix.
- Efecte en cascada en IRPF: si la factura no és vàlida com la van pintar, o l'expedient deixa en entredit l'operació, les caselles de deducció estatal (40%/60%) i autonòmica (40%) es convertixen en un problema. Li poden exigir tornar el deduït en rendes anteriors, amb interessos, o denegar-li el que anava a deduir.
- Resultat: va pagar la instal·lació, va perdre el «descompte» d'IVA, potser va pagar multa o litigi, i es va quedar sense el benefici real de l'operació — les deduccions — que era molt major que el teatre del 10%.
Per què amb l'Agència Tributària és millor no jugar-s'ho
- No improvisen: el criteri del 40% de materials i dels tipus reduïts està escrit en la seu de l'AEAT i en la Llei de l'IVA. No és «opinió d'un instal·lador».
- Creuen mons: IVA (empresa) i IRPF (la seua Renda) no viuen en sitges eternes. Una factura rara en un lloc embruta el relat en l'altre.
- El temps juga al seu favor: interessos de demora, terminis de comprovació, requeriments que arriben quan ja no té el comercial del 10% al telèfon.
- La sanció fa més mal que l'«estalvi»: l'art. 191 LGT permet multes de fins al 150% de la quota no ingressada. Sobre 1.320 €, això són quasi 2.000 € de multa a més de la quota.
- Vostè és qui queda en la foto: l'empresa pot liquidar, canviar de SL o entrar en concurs. Vostè continua sent el titular de l'habitatge, de la factura i de la declaració de la Renda.
- El cost de defensa no és zero: assessor, recursos, nits en vetla. Això també forma part del preu d'«estalviar-se» l'IVA correcte.
Jugar-s'ho amb Hisenda a canvi d'un 11% de tipus en el pressupost és, en la pràctica, apostar el retorn fiscal sencer de la instal·lació (milers d'euros d'IRPF) per un descompte cosmètic que a més pot ser il·legal. L'estratègia racional no és «qui em posa el 10%?». És «qui em deixa un expedient impecable per a Renda i per si un dia truca l'AEAT?».
6. Què ha d'exigir en el pressupost (llista pràctica)
- Tipus d'IVA desglossat i base imposable clara. Desconfie del «tot inclòs» opac.
- Si li apliquen el 10%, que li diguen per escrit en quin dels supòsits legals s'emparen (renovació/reparació amb materials ≤40%, rehabilitació real, obra nova/autopromoció…).
- Si invoquen el 40%, demane desglossament de cost de materials aportats per la instal·ladora davant de la base total. Sense números, és màrqueting.
- No accepte que li diguen «és pel CEE» o «és per l'ajuda» sense més: són figures distintes de l'IVA.
- Compare pressupostos a igualtat de base i IVA correcte. Si un només guanya pel tipus, no està comparant instal·lacions: està comparant gana de risc fiscal… i el risc de perdre el 60% / 40% d'IRPF.
- Pregunte per la documentació de Renda: factures vàlides, pagament bancari, CEE pre/post i, en la Comunitat Valenciana, via IVACE. Sense això, l'«estalvi» del 10% pot costar-li les deduccions.
- Conserve contracte, factura, certificacions i comunicacions. Si hi ha regularització, la documentació és la seua millor defensa.
7. La posició d'A Todo Sol
Nosaltres facturem amb l'IVA que correspon. En l'immensa majoria d'instal·lacions d'autoconsum en habitatges ja construïts, això significa 21%. No perquè ens agrade semblar més cars. Perquè:
- el material d'una fotovoltaica residencial sol superar el 40% de la base;
- no competirem amb un descompte fiscal que el client pot acabar pagant després;
- i preferim perdre una venda hui a deixar-lo amb una bomba de rellotgeria en la factura.
Si el seu cas és dels excepcionals (obra nova, rehabilitació real que complix llindars, o una execució d'obra on els materials no superen el 40%), s'analitza i es documenta. El 10% s'aplica quan cap en la llei, no quan cal per a guanyar l'Excel de la competència.
Conclusió
L'IVA al 10% en plaques solars existix en la llei, però en supòsits concrets i exigents. En el dia a dia de l'autoconsum residencial, el tipus natural és el 21%. Qui li oferix 10% sense demostrar l'encaix legal no li està fent un favor: li està venent un preu construït sobre un risc —el seu i, amb freqüència, el vostre.
El cas desastrós no és «pagar 1.320 € de més un dia». És encadenar regularització d'IVA, sanció, interessos i la pèrdua o devolució de les deduccions d'IRPF del 60% estatal i del 40% autonòmic: milers d'euros que eren el veritable retorn de la instal·lació. Amb l'Agència Tributària, jugar-s'ho per un tipus reduït cosmètic és la forma més cara d'intentar ser llest.
Les denúncies a l'AEAT i el soroll del sector no han bastat per a netejar el mercat. Mentrestant, la millor protecció del particular és simple: entenga la norma, exigisca factura impecable per a Renda, demane el desglossament i no firme un «chollo fiscal» que Hisenda no ha firmat amb vostè.
Fonts de marc normatiu (consulta orientativa): seu de l'Agència Tributària — «Quin tipus s'aplica a les obres en habitatges?» (renovació/reparació i construcció/rehabilitació); art. 91 Llei 37/1992 de l'IVA; criteri reiterat de la Direcció General de Tributs sobre instal·lacions d'autoconsum i tipus reduït. Este article no substituïx un assessorament fiscal personalitzat sobre el seu cas concret.